diumenge, 25 de maig del 2008

SI, SI, SI, LA COPA JA ÉS AQUÍ. CAMPIONES D'EUROPA

El Voltregà s'ha proclamat aquest diumenge nou campió d'Europa després d'aconseguir guanyar el Nortecoope per un 2 a 1 en un partit molt dur i en què les portugueses han sigut incapaçes de superar un Voltregà dirigit per Raül Doblas molt ben situat sobre la pista, donant guerra, i que només va veure perillar el títol quan les portugueses aconseguien empatar a l'inici de la segona meitat.

El primer títol de la Copa d'Europa femenina ja serà a les vitrines del club i ara les noies ja han guanyat tot els trofeus que tenien al seu abast. A més, amb aquest, completen el poquer de títols de la temporada: Lliga Catalana, Copa de la Reina, Campionats d'Espanya i Copa d'Europa.

De nou, Carla Giudici ha sigut la protagonista de la final marcant els dos gols de la final i derrotant un equip que és professional amb un salari mensual i que els àrbitres han sabut castigar el seu joc dur a casa seva tot i no poder evitar acabar amb cops per totes bandes.

Els primers deu minuts del conjunt de Raül Doblas van ser d'infart. El Voltregà va sortir convençut que aquest partit no se'ls podia escapar i van exercir una pressió espectacular sobre el Nortecoope desplegant el seu millor joc. Motxa Barceló, infiltrada pel president Ramon Vilaró, sortia a la pista sense dolors, però amb un lligament trencat. Això però no li impedia de demostrar un gran nivell juntament amb la resta de jugadores.

El primer avís no va tardar gens en arribar, Adeline Le Borgne enviava una bola al pal al minut 2 i posava l'ai al cor a un Nortecoope que començava a tremolar. Pocs instants més tard, els àrbitres obviaven un penal clar de la portera sobre Anna Romero. El Voltregà no es cansava i al minut 4, Adeline Le Borgne tornava a enviar la bola al pal.

El gol era a prop. Només un minut més tard, Carla Giudici llançava el contraatac, obria la bola per Adeline Le Borgne i aquesta li tornava amb una assistència perfecte dins l'àrea que Giudici només havia d'empènyer al fons de la xarxa. Era un gerro d'aigua freda per les portugueses i una part del pavelló de mans d'un Voltregà entregat a la causa. L'altra meitat del pavelló aplaudia cada jugada voltreganesa com si fos del seu equip. Sobretot els aficionats locals de Mealhada que en lloc d'aplaudir les seves compatriotes, animaven el Voltregà. També el Coutràs francés, el Biesca Gijón, el Herringen alemany i el Mataró català no paraven d'animar les blanc-i-blaves.

El Voltregà seguia oferint el seu millor repertori de passades, joc amb rapidesa i fent servir el cap. Les portugueses no es resignaven a res i amb una tècnica realment molt bona, aconseguien inquietar la defensa voltreganesa. Laia Vives, sota els pals, seguia fent una actuació sublim, digne de la millor portera del món com és. Anna Romero insistia avançant amb la bola fins al fons una vegada i una altra però sempre rebent cops d'estic de les portugueses. Adeline Le Borgne, Carla Giudici i Motxa Barceló també patien els problemes i els cops.

Carla Dorca substituia a Motxa Barceló passats els primers 11 minuts de joc. La jove jugadora de Santa Coloma de Farners seguia donant la cara i oferia una fortalesa en defensa digne de la defensa més veterana. La processó, molt possiblement, anava per dins.

Les portugueses s'anaven adonant que no seria gens fàcil superar un equip molt ben ordenat al darrera i que no donava mostres de debilitat ni física ni de caràcter. Amb la victòria ajustada per 1 a 0 s'arribava al descans.

L'inici de la segona meitat no va ser tant bo. Adeline Le Borgne enviava una bola al pal de la porteria portuguesa i en el refús, el Nortecoope llançava un contraatac letal. Patricia Alburquerque enviava la bola al fons de la xarxa i tornava a posar l'empat a l'electrònic quan tot just s'havien disputat 38 segons del segon temps. Quedaven 19 minuts d'infart.

El Nortecoope es creixia i feia recular posicions al Voltregà, que volia resistir però que veia com les ocasions portugueses es multiplicaven i els nervis els feien cometre més d'una errada que hauria pogut costar el partit. Però Laia Vives seguia controlant-ho tot sota els pals.

El joc dur era constant i l'equip voltreganès se'n resentia. Tot i això, al minut 28 arribava de nou un moment per la història. Motxa Barceló feina una passada xut des de dins l'àrea i Giudici desviava just la bola per enviar-la al fons de la xarxa. Era el 2 a 1 que tornava a posar el Voltregà per davant i més a prop del títol.

Quedaven deu minuts molt trabats i que calia no caure en la trampa de les provocacions i cops constants de les portugueses. La impotència de les jugadores del Nortecoope en veure que se'ls escapava el títol era molt gran i els feia cometre faltes desmesurades que els àrbitres castigaven amb targetes que ja acumulaven sanció per a Bruna Honório i Maria Azevedo, dues de les jugadores importants del Nortecoope.

El Nortecoope demanava el seu temps mort, segon del partit. Raül Doblas no va fer-ne servir cap davant el domini global voltreganès. En els darrers minuts, els àrbitres van acabar expulsant amb targeta vermella directa a la portera Sandra Fernandes en una mostra més de la impotència del Nortecoope, que havia d'escoltar com gairebé tot el pavelló de Mealhada cridava a una sola veu "Voltregà, Voltregà!".

Amb la botzina final, l'eufòria es va desfermar i les jugadores es van fondre en una pinya en una de les cantonades. Raül Doblas també s'hi sumava després d'aconseguir un títol molt somiat i una fita històrica per totes elles i per l'entitat. Les llàgrimes afloraven en totes les jugadores, que no podien contenir les emocions d'una final com aquesta, d'un moment tant gran que ni tant sols podien o sabien com absorvir.

Després de rebre numeroses abraçades, l'equip entrava al vestuari on seguien els càntics més que coneguts de la penya Sac i Ganxo i sortien per rebre, amb tots els honors, el títol. Les jugadores rebien una a una la medalla que les acredita com a campiones d'Europa i arribava el gran moment.

La capitana i portera Laia Vives era l'encarregada de rebre la copa d'Europa de mans del president de la CERS, Fernando Claro i del president de la CERH, Carlos Graça. Vives aixecava el trofeu i s'unia al grup que celebraven sense parar la consecució de la copa que al cap de poc dedicaven als pares que seguien aplaudint, emocionats, des de les grades. Raül Doblas entrava a la pista per també poder aixecar un trofeu que també es mereix de dalt a baix. Doblas, fisioterapeuta de professió, era conscient que, si res no el fa canviar de parer, aquest era el darrer títol que aixecava amb l'equip voltreganès, ja que te la intenció de deixar la banqueta voltreganesa per motius laborals i d'ampliació d'estudis. Això si, se'n va aixecant el títol més preuat per tots. El que de moment, només tenen dos clubs, el Biesca Gijón i ara, el Voltregà!

La celebració a l'hotel va ser exquisita. L'stalagem Portagem havia preparat una festa amb tots els detalls, inclosa una samarreta conmemorativa de la conquesta del títol. Un detall que va tornar a evidenciar la importància d'un hotel com aquest per la bona aclimatació i el bon fer de l'equip.

D'aquesta manera, i gràcies a l'equip femení, el nom del Voltregà torna a estar a on es mereix. Al capdamunt d'Europa.

Seguirem ampliant la informació i pujant fotos. Gràcies per les vostres visites.

18 comentaris:

Anònim ha dit...

per curiositat, què han fet el coutras-biescas gijon?

Anònim ha dit...

felicitats al voltregà!!!!!!

i felicitar a l'arnau i en gerard, gran retransmissió del torneig i en especial de la final!

Anònim ha dit...

L'ENHORABONA!!!!!!!

Sou les millors!

Visca el Voltregà i visca Sant Hipòlit!

Anònim ha dit...

FELICITATS CAMPIONES, US HO MEREIXEU. PRIMER TITOL EUROPEU I QUE EN VINGUIN MES. VISCA AL VOLTREGA!!!!

Anònim ha dit...

FELICITATS !!! Són les millors.
I felicitats també per aquesta pàgina web que ens permet seguir els aconteixements a temps real. Molt bona feina.

Anònim ha dit...

europa torna a ser blanc i blava!


sou les millors!

Anònim ha dit...

m'heu alegrat el dia

Anònim ha dit...

sou de puta mare visca el voltrega

Anònim ha dit...

Hello! I'm from Mealhada and I saw the finals Fundação vs Voltregà. I want to congratulate Voltregà's team ;) They were, by far, the best team in the tournament and, personally one of the best teams that I saw playing rink hockey (really). Great veolcity, great team-spirit and the biggest technic and tactic's knowledge!

For last, I want to give a big greeting to Barceló, that get injured against Mealhada. I hope everything get well in her recovery :)

Greetings from Mealhada! I hope that the team enjoyed the city and (for sure) the tournament :)

reshilario@gmail.com (www.eurobilltracker.com ; www.mundook.net)

Anònim ha dit...

Sou les millorsssssssss!
les reines d'europA!

Visca el voltregà, sou de puta mareeeeeeeee! moltes graxies x donarme akesta gran alegria

Anònim ha dit...

Olá! Sou portuguesa e vi a final deste Domingo que o Voltregà ganhou!
Embora tenha sido contra uma equipa portuguesa, estava a apoiar a vossa equipa, porque o NorteCoope sao muito prepotentes, nao sei se me percebem!
Parabéns Voltregà

PATINSLOVER ha dit...

Bravo por esta epoca formidavel.

Gran saludo.
Pedro

Anònim ha dit...

Portugueses da tanga é o que vocês são, devem é ser família do Miguel Vasconcelos, o que foi atirado da janela do terreiro do paço em 1640.
Baixem as calcinhas que eles metem a cabecinha.

Anònim ha dit...

Enahora buena campeonas !!


Ps : El Noisy le grand tambien diò voz para vosotras durante el partido !!

Anònim ha dit...

Anònim das 04.22, dia 27 Maig de 2008:
Por isso é que ninguém vos suporta, NorteCoope, julgam-se as melhores do Mundo mas nao passam de umas arruaceiras que apesar de serem pagas nao sabem perder. Imagem disso é a agressão da vossa guarda-redes mesmo no final do jogo da final!
Sou portuguesa com muito orgulho, mas antes de tudo sei o que é Fair-Play...
E aqui vai uma rectificação histórica, estas atletas são catalãs e não espanholas. Em 1640, os catalães como nós estavm a lutar também pela indepedência do rei de Espanha: "Do decurso do reinado de D. João IV as hostilidades não se caracterizavam por encontros graves devido a coroa estar envolvida na Guerra dos 30 Anos e na revolta da Catalunha, pelo que não pôde dar uma resposta eficaz à revolta portuguesa. O que permitiu ao partido brigantino organizar e aperfeiçoar o seu exército com a chegada de novos efectivos e a utilização de oficiais e técnicos estrangeiros de qualidade" ( http://pt.wikipedia.org/wiki/Guerra_da_Restaura%C3%A7%C3%A3o ).

Anònim ha dit...

parabens voltraga,mas quero dizer queo arbito alemao estragou o encontro com atitudes e sancões que no hoquei PORTUGUES não se aplicam,quanto a fundação ninguem se lembra que o campeonato ainda não acabou eo voltraga andou 2 meses a preparar esta taça,por isso meus senhores a FUNDAÇÃO foi uma grande equipa e não lhe ficava mal ter ganho por isso é bicecampeão só fiquei triste poque somos portugueses de 2º p atletas de seleçao e portugueses apoiar o voltraga deixaram-me muito triste,mas temos que estar habituados,somos pequenos em tudo ate na escolha dos arbitos na final que nem na regional deviam arbitar.PARABENS FUNDAÇÃO PELO COLETIVO

Noisy_feminine ha dit...

Las jugadoras del Nortecoope, por ser pagadas, por tener las mejoras condicionnes de entrenamientos, por tener un nivel muy alto de juego debrian jugar al hoquei sobre patines y no hoquei sobre llelo. Es inadmisible de jugar asi (golpes, anti juego, simulacion, intox al arbitro...), para todos equipos y ademas para tan buenas jugadoras. Nortecoope toman 21 tarjetas amarillas, 5 tarjetas azules y 1 tarjeta roja en 5 partidos. A contrario, todos otros equipo estan alrededor de 8 tarjetas amarillas, y 1 azul (aproximacion).

El VOLTREGA juega con fair play, aplicacion, colectivemente, y tecnicamente...toman solo una tarjeta amarilla en la final (por haber hablado, no golpe). Merecen totalemente el titulo, son mucho mejor que el Nortecoope.

ENAHORABUENA CAMPEONAS !! FRANCIA OS FELICITA

Anònim ha dit...

Felicidades a ganar! Soy portugués! Yo estuve presente y miraba todos los juegos! Yo soy un fan del equipo! Me reuní con Kim y yo giudici fan de él! Gran jugador! Congrats al entrenador!