Oh la la! El Voltregà guanya l'Igualada i es planta a la final

El Voltregà va aconseguir la classificació per la final de la Copa de la Reina en una semifinal més que emocionant i que es va decidir amb dues jugades individuals de la francesa Adeline Le Borgne.

El conjunt de Raül Doblas va fer un partit seriós des del primer instant i va aconseguir aturar bé les embestides de les igualadines. Tot i això, les ocasions pel Voltregà van ser abundants però l’eficàcia va fallar al capdavant.

El partit va començar amb la tensió de les grans tardes, amb els dos equips molt entregats, ficats i concentrats en un partit que els obria o els tancava les portes a la gran final.

El Voltregà va anar demostrant minut a minut que sobre el paper i jugadora per jugadora, té millor equip que l’Igualada, molt depenent de Marta Soler i Maria Díez. Amb les grades plenes a vessar per primer cop durant la Copa de la Reina.

Només s’havien complert 10 minuts de joc quan va arribar el primer cop al partit. Adeline aprofitava una passada-remat de Carla Giudici per controlar dins l’àrea i deixar anar un tret creuat impecable al fons de la xarxa. Era el 0 a 1 que feia saltar tot l’equip al voltant de la francesa, conscients que aquest gol els donava molt de guanyat.

Tot i això, Laia Vives i la defensa voltreganesa no es cansava d’avortar les bones accions de l’Igualada que ho provava amb insistència. Però totes les seves armes, no eren suficients per desbaratar el joc voltreganès. Els últims minuts del primer temps van ser de clar domini blanc-i-blau i Carla Giudici, Motxa Barceló i Anna Romero disposaven de grans ocasions, igual que Adeline Le Borgne, molt concentrada. En els últims intents desesperats per anar al descans amb 0 a 2 al seu favor, Giudici recuperava una bola a mitja pista, feia una penjada-xut i sobre la botzina, Motxa Barceló rematava al fons de la xarxa.

Tot i això, els àrbitres l’anul·laven i encara ningú sap perquè. Primer senyalaven una rematada des de massa amunt de Barceló però tot i això, no feien servir la falta corresponent, tal i com s’indica al reglament, encara que s’hagi esgotat el temps a l’electrònic. A més, el gol no era fora de temps, ja que la botzina és sols un indicador per la parella arbitral que amb el seu xiulet és quan dóna el partit per finalitzat, cosa que no es va produir abans que la bola arribés a la xarxa.

El segon temps va començar com s’esperava, amb un Igualada llançat i intentant trobar l’empat als primers minuts. Vives tenia feina però la solventava amb bones actuacions als trets de Maria Díez i Del Moral. El Voltregà no s’arronsava tampoc i amb bones ocasions intentava augmentar la diferència. Carla Dorca disposava d’una ocasió clara però el tret no entrava per poc.

A només 10 minuts per la conclusió del matx, Adeline Le Borgne tornava a marcar diferències i recollia una bola morta dins l’àrea per col·locar la bola al fons de la xarxa. L’alegria es desbordava en un partit que començava a estar sentenciat. Però tot i això, els últims 10 minuts serien molt intensos i no donarien descans.

A 3 minuts i 46 segons del final, el Voltregà disposava d’un clar penal a favor per sentenciar definitivament el matx. Tot i això, Motxa Barceló no aconseguia superar la portera igualadina però el partit seguia amb domini voltreganès. Un domini que ja no es mouria fins al final del partit. Una victòria que val l’accés a la final de la Copa de la Reina. Una gran victòria d’un gran conjunt.