Club Patí Voltregà Femení: Victòria in extremis davant el Noia amb dues parts molt diferenciades

El Voltregà va aconseguir dissabte una victòria molt treballada per 2 gols a 1 davant el Noia. El conjunt d’Enric Gurt va sumar els tres punts gràcies a un gol a només 5 segons del final de Marta Mompart que també va ser l’autora del primer gol.

El partit va tenir dues parts molt diferenciades amb un Voltregà que va anar de menys a més en el global del partit. Els primers minuts no van portar ocasions clares per a cap dels dos conjunts, que allargaven possessions però sense disposar d’ocasions clares.

Tot i això, va ser el Noia qui va tenir la iniciativa durant el primer temps fent lluir de valent a Laia Vives. El Voltregà no es sentia còmode i se’l veia tensionat i sense encert als metres finals i a l’hora de construir jugades. Per sort, la defensa funcionava a la perfecció i Laia Vives es mostrava molt activa sota pals.

Els minuts passaven sense que cap dels dos conjunts aconseguís posar-se per davant. Motxa Barceló veia la primera targeta groga del partit. Només un minut més tard, Laura Salvador provava sort en una rematada aixecant la bola des de dins l’àrea. Vives aturava el tret però el refús queia a l’abast de Berta Tarrida que no fallava i avançava el Noia i incrementava encara més la tensió.

Tres minuts més tard i en una decisió polèmica l’àrbitre interpretava que la defensa voltreganesa havia comès penal. El Noia tenia una nova opció per incrementar l’avantatge i deixar el partit molt complicat. Però no va ser així. Laia Vives va aturar el tret de Tarrida i el marcador no es va moure. Només un minut més tard però, Motxa Barceló veia una nova targeta groga, la corresponent blava i quedava exclosa durant dos minuts del partit. Alhora arribava el primer temps mort del partit. Les solucions que arribaven des de la banqueta voltreganesa eren poques i no feien que l’equip reaccionés ni desplegués el seu joc habitual durant tota la temporada passada i que tants èxits li ha donat.

La confiança anava baixant per les blanc-i-blaves i el partit es travava un xic més a base de faltes. Agnès Esteller veia la primera targeta groga pel Noia i es tornava a concedir un temps mort per seguir corregint el que fallava. Els dibuixos a la pissarra semblaven no clarificar massa res mentre a la pista Raquel Torras disposava d’una doble ocasió amb molt perill però Laia Vives va resoldre les situacions a la perfecció. Amb la victòria momentània del Noia es va arribar al descans.

La segona meitat va començar millor per les noies de Gurt que van fer una defensa més aferrissada. Agnès Esteller per la seva banda veia la segona targeta groga i veia la segona targeta blava del partit.

S’havien jugat 5 minuts de la represa quan Marta Mompart tornava a situar l’empat a l’electrònic culminant un bon contraatac amb un tret fort i molt ajustat al travesser. El Voltregà es creixia i tornava a entrar de ple al partit. El Noia ho notava i cometia errors no forçats amb un camp enrere molt clar.

En atac el Voltregà es tornava a mostrar més anàrquic i deixant de banda els sistemes imposats des de la banqueta. Tornava el joc viu i les ocasions clares. Motxa Barceló tornava a trobar porteria amb facilitat i el Noia es resignava a provar sort amb trets llunyans, sobretot de Berta Tarrida, que Laia Vives resolia aturant.

Després d’un cop rebut per Motxa Barceló en una jugada fortuïta, el partit seguia amb la intensitat que el Voltregà hi estava imposant. Anna Romero també disposava de dues bones ocasions que no acabaven entrant a gol. El Voltregà tornava a inspirar-se i a banda de trobar més porteria, creava molt més perill i recuperava boles creant ràpidament superioritats numèriques al contraatac. Motxa Barceló enviava una bola al travesser culminant una diagonal i la sensació general era que el Voltregà acabaria remuntant. El Noia no aconseguia jugar amb comoditat a terreny del Voltregà i el conjunt blanc-i-blau seguia insistint. Barceló tornava a enviar una nova bola al pal pocs instants més tard.

Els minuts passaven i tot i la gran sensació de perill que creava el Voltregà, el gol es resistia en part degut a la bona actuació de Sònia Esteve sota pals. Les ocasions es succeïen amb facilitat pel Voltregà però s’entrava al darrer minut amb l’empat a un vigent. Motxa Barceló ho intentava des de mitja distància quan només restaven 30 segons però la bola no volia entrar.

Agnès Esteller disposava de la darrera oportunitat pel Noia però Laia Vives aturava el tret i Marta Mompart era qui agafava el refús llançant el darrer contraatac del partit creant un 2 contra 1 amb molt perill. Mompart però preferia disparar a porteria i el seu tret entrava fort i pel mig al fons de la xarxa. Era el gol del triomf voltreganès amb el cronòmetre aturat amb 5 segons. L’alegria es desfermava mentre el Noia s’enfonsava veient que l’esforç de la resta del partit se’ls en anava a norris.

Arribava la polèmica. Enric Gurt havia demanat temps mort des de feia estona però al no haver-se aturat el joc fins llavors, no s’havia concedit. Després del gol, sonava el clàxon indicant el temps mort però just després Gurt demanava ja el final del seu temps mort, acollint-se al dret que es té pel fet de demanar-lo. Les protestes irades des de la banqueta per l’entrenador Octavi Font i els insults des del públic del Noia acusant l’àrbitre de no conèixer el reglament no fan més que deixar en evidència el conjunt de Sant Sadurní i el seu públic, format per pares, que durant tot el partit va tenir un

comportament denigrant cap a les jugadores voltreganeses i l’àrbitre insultant-lo contínuament i al final del partit també van dirigir-se a les jugadores amb to desafiant i qualificant-les de covardes. Mirant el reglament de joc de la Federació Catalana de Patinatge no queda cap mena de dubte. L’article 28 en el seu apartat 3.3, especifica clarament que “si l’equip que sol·liciti el “temps mort” prescindeix d’utilitzar tot el temps sol·licitat, l’àrbitre ha de reprendre el joc d’immediat, no havent necessitat d’esperar el final del període del “temps mort”. Potser qui desconeix el reglament no sigui l’àrbitre ni el tècnic voltreganès sinó el tècnic del conjunt del Penedès i els pares de les jugadores del Noia. S'ha de saber guanyar i alhora, saber perdre.

Els 5 segons finals no van aportar cap nova situació de perill ja que la sacada del Noia amb rebots, va anar dirigida a porteria però Carla Dorca la va recuperar amb facilitat davant Raquel Torras, que va ensopegar de forma fortuïta amb Dorca. Els tres punts s’havien hagut de lluitar però la bona segona part i la remuntada final deixava un bon sabor de boca.

CP Voltregà: Laia Vives, Carla Dorca, Motxa Barceló, Anna Romero, Marta Mompart (2) -cinc inicial-, Maria Ferrón.

Gols: 0-1, Berta Tarrida, min 13; 1-1, Marta Mompart, min 25; 2-1, Marta Mompart, min 39'55".

Video-resum del partit: