Eliminació injusta

Diuen que l'experiència és un grau i potser això li va fallar al Voltregà femení a les semifinals d'aquest dissabte. Era la primera edició de la Copa d'Europa i això feia que fós una experiència totalment nova per a totes i cada una de les jugadores. A més, un pavelló ple a vessar, com en les millor ocasions d'aquell Voltregà masculí que aconseguia ser a dalt de tot any rere any. Un equip guanyador, com el de Raül Doblas.

Aquest dissabte però, a la semifinal davant l'Arenys, no va guanyar el millor equip. Les de Doblas van fer un bon partit però van veure com se'ls escapava el somni a la tanda de penals. Un final injust i del tot inesperat per les jugadores i l'afició de Sant Hipòlit que va animar com mai des del primer a l'últim moment.

El partit no es preveia senzill i no va decebre a les expectatives. A mida que passaven els primers minuts, es va veure quina seria la tendència. El Voltregà agafava el comandament i dominava a la perfecció deixant les accions de l'Arenys a dependre de jugades aïllades. L'assatjament a la porteria de Laia Salicrú era cada cop més constant i amb més força. Ahir però, Salicrú va fer el partit de la seva vida i va aturar tot el que li van llançar les jugadores del Voltregà.

Al minut 8, Maria Majó disposava de l'ocasió més clara amb un penal favorable a l'Arenys. Tot i això, una espectacular i molt encertada Laia Vives, aturava la bola amb les guardes.

El Voltregà jugava a gust però davant de porteria, Piosa, Giudici o Romero no trobaven la manera de foradar la porteria de Salicrú. Els minuts anaven passant i amb l'empenta d'un públic entregat, el Voltregà buscava marcar el primer gol. Daniela Guerrero va estar apunt de trobar-lo al minut 15, quan un xut de lluny va acabar anant a la base del pal. El Voltregà però, va trobar el gol. Quedaven 3 minuts per arribar al descans quan una jugada dins l'àrea d'Anna Romero la va poder rebutjar Salicrú, però Carla Giudici ficava l'estic en el moment oportú i aconseguia avançar les blanc-i-blaves.

Amb l'1 a 0 es va arribar al descans. El Voltregà tenia el partit controlat i les jugadores de l'Arenys estaven tancades al seu propi terreny de joc sense poder crear grans ocasions. Laia Vives era una espectadora de luxe que resolia magistralment totes les ocasions que generava l'Arenys.

Al segon temps, el Voltregà va sortir iguament motivat i amb la intenció de marcar més gols. Tot i disposar d'uns primers minuts brillants. L'Arenys va apretar i va disposar de bones ocasions per poder marcar. Laia Vives però, es mantenia intocable. Salicrú seguia en un gran nivell de forma i sent la millor jugadora del partit abortava tots els intents del Voltregà.

Quedaven 10 minuts i el marcador seguia de la mateixa forma. Les voltreganeses apretaven per poder sentenciar però en un contraatac de mala sort, Anna Jou aconseguia marcar el gol de l'empat quan restaven tres minuts pel final.

Tot i els intents desesperats del Voltregà per tornar a agafar avantatge, la sort no va estar de la seva banda i no va poder transformar les ocasions clares que va tenir i que la portera de l'Arenys, Laia Salicrú va poder refusar.

Amb l'1 a 1 s'arribava al final del partit i es passava a disputar la pròrroga, carregada de nerviosisme però amb el pavelló apretant més que mai. El gol de l'Arenys havia fet molt de mal psicològicament i el conjunt de Doblas estava tocat, però tot i això les jugadores ho van intentar, amb més cor que no pas amb cap, demostrant que volien donar una alegria a tot Sant Hipòlit.

El gol d'or no va arribar ni a la primera ni a la segona meitat de la pròrroga i es va haver de decidir el partit a la tanda de penals. La sort decidiria en uns penals on guanya qui té més fortuna i no pas qui és millor.

L'encertada Laia Vives no va poder fer res amb llançaments ajustats de les d'Arenys que van transformar 3 penals. Per la seva banda, el Voltregà només va poder marcar amb el gol de Mònica Piosa, però no va ser suficient per superar Salicrú i l'Arenys.

Una derrota agre però que deixa un gran sabor de boca a Sant Hipòlit, que va vibrar com mai, es va entregar, va omplir el pavelló i va brindar el reconeixement que es mereixen les jugadores d'un equip de somni, que ho ha guanyat absolutament tot, però que se li ha escapat la primera edició de la Copa d'Europa. Segur que el temps posarà les coses al seu lloc.

L'Arenys accedia a la final, però per trajectòria, per resultats a la fase prèvia i per orgull i entrega, el Voltregà es mereixia ser a dalt de tot. Per tots però, un equip així, és motiu de satisfacció. Gràcies per fer-nos vibrar com ho heu fet.