La Copa de la Reina s'escapa de forma injusta a 15 segons del final. Voltregà, 4 - Cerdanyola, 5

El Voltregà femení es va quedar a les portes d’aconseguir el primer títol de la temporada. El conjunt voltreganès va acabar perdent la final de la Copa de la Reina del 2010 davant el Cerdanyola en un partit on va fer mèrits per guanyar. El Cerdanyola es va imposar per 4 gols a 5 amb un gol a 15 segons del final de Mònica Piosa. Al marcador hi va haver poques diferències obre la pista la diferència de joc va ser abismal. El Voltregà feia un joc ràpid, un hoquei viu, vistós i amb grans jugades i ocasions. El Cerdanyola es limitava a esperar els errors voltreganesos i a fer una tasca de contenció i destrucció del joc blanc-i-blau. Dues formes molt diferents d’afrontar l’hoquei però igualment vàlides.

Les decisions dels àrbitres també van ser claus amb errors clamorosos. Entre d’altres, assenyalant un penal inexistent sobre Daniela Guerrero abans del descans i que va significar l’1 a 2; permetent el joc dur del Cerdanyola sense castigar-lo amb les seves faltes corresponents; castigant amb la targeta blava a Natasha Lee per queixar-se i no fer el mateix amb les protestes constants de Guerrero, Piosa o Adriana Gutiérrez; o permetent una execució d’una falta directa per part de Guerrero que va fregar la bola alta... Tot i això, el Voltregà va tenir l’ocasió de fer un pas definitiu cap a la victòria però Laia Salicrú (que igual que Laia Vives van fer un partit excepcional) va aturar la falta directa a Carla Giudici a un minut i mig del final.

El partit va començar amb domini clar del Voltregà, que era qui portava la batuta del joc i després de dues bones ocasions de Motxa Barceló i una doble ocasió de Daniela Guerrero el Voltregà avisava amb un dos trets al pal en un minut, un de Natasha Lee i seguidament de Carla Giudici. El Voltregà creava perill constant però en un bon contraatac del Cerdanyola, Mònica Piosa es frenava a la frontal esquivant el seu marcatge i col·locava la bola al fons de la xarxa fent pujar el primer gol a l’electrònic al minut 10 de partit. Era un cop d’efecte, un gol psicològic quan més dominava el Voltregà.

L’equip de Pep Maydeu però no es va arronsar i esperonat pels crits d’ànim de tres quartes parts del pavelló (els aficionats del Voltregà, Vilanova, del Biesca Gijón i ambdues plantilles animaven constantment al Voltregà. El Cerdanyola, víctima de la antipatia que desprèn, només era recolzat pels seus aficionats, prop d’una trentena) les blanc-i-blaves van seguir a l’atac. Anna Casarramona entrava a la pista per oxigenar l’equip i donar descans a Carla Giudici. Un minut més tard però Laia Vives enganxava a Daniela Guerrero dins l’àrea amb l’estic i provocava un penal que ella mateixa aturava a Mònica Piosa en una doble intervenció.

Al minut 13 arribava la recompensa a l’esforç del Voltregà. Una passada interior perfecte de Natasha Lee, permetia a Anna Casarramona definir a la perfecció amb un tret a l’escaire que situava l’empat a l’electrònic. El Cerdanyola intentava inquietar amb alguna jugada però només aconseguia ocasions aïllades en jugades personals d’Adriana Gutiérrez.

Maydeu demanava el primer temps mort del partit al minut 16 i demanava intensitat, rapidesa i un ritme ràpid aprofitant així la joventut del Voltregà davant la veterania d’algunes jugadores del Cerdanyola. Abans del descans però una jugada polèmica va tornar a decantar el partit. Carla Dorca cometia un error a mitja pista i Daniela Guerrero encarava la porteria de Vives en solitari. Dorca intentava frenar-la però no ho aconseguia igual que Laia Vives. El tret de Guerrero sortia alt però els àrbitres regalaven un penal inexistent al Cerdanyola. Des del punt de penal Guerrero no fallava i feia el l’1 a 2 amb el que s’arribava al descans.

La segona meitat començava malament pels interessos voltreganesos. Només s’havien jugat dos minuts quan un contraatac del Cerdanyola acabava amb un magistral tret de Mònica Piosa a l’escaire de la porteria de Laia Vives i posava l’1 a 3 al marcador. El repte era complicat però només un minut més tard, Carla Giudici feia una gran assistència a Motxa Barceló amb una bola penjada des del lateral. Barceló, que arribava des de darrera sorprenia la defensa i rematava al fons de la xarxa sense oposició. Era el 2 a 3 i el partit tornava a agafar emoció.

Guerrero hagués pogut tornar a moure el marcador només trenta segons més tard quan Motxa Barceló errava en una passada a la seva pròpia pista i permetia que l’argentina encarés en solitari a Vives. La portera tornava a estar molt encertada tapant tots els forats i acabant deixant sense espai a Guerrero. La mala sort i el mal arbitratge tornaven a aliar-se en la següent jugada. Carla Dorca provava sort amb un tret llunyà però Piosa tapava el tret just davant seu amb el patí. Els àrbitres no assenyalaven res i permetien que la jugadora d’Aiguafreda s’endugués la bola i al notar una petita empenta de Carla Dorca, queia pel terra provocant una falta directa i la targeta blava per la defensa del Voltregà. Un nou error arbitral que suposava una clara acció contra el Voltregà i la inferioritat numèrica.

Adriana Gutiérrez no aconseguia superar una espectacular Laia Vives en el llançament de la falta directa ni tampoc en el refús. El Cerdanyola aconseguia arribar amb una mica més de perill a la porteria de Vives amb alguna bona jugada trenada però Laia Vives seguia aturant-ho tot. Mònica Piosa i Carla Giudici enviaven una bola al pal cada una i trenta segons més tard arribava la desena falta acumulativa del Voltregà.

Daniela Guerrero era l’encarregada de llançar-la i aixecava la bola i després de fer dos tocs amb l’estic a una altura més que considerable rematava al fons de la xarxa de Vives. L’execució era brillant i molt plàstica però als ulls de més d’un, il·legal per elevar excessivament la bola. De fet, en una jugada uns minuts després, Giudici també aixecava la bola entrant a l’àrea i de seguida invalidaven la ocasió... Cal aplicar sempre el mateix criteri. El 2 a 4 però ja figurava a l’electrònic i no s’hi podia fer res. Calia lluitar i treballar dur.

I així ho va fer, com durant tot el partit, el Voltregà, tot i desesperar-se al veure com no castigaven cap falta a les jugadores del Cerdanyola permetent el joc dur. Tot i això, Carla Giudici es carregava l’equip a l’esquena i robava la cartera de forma magistral a Adriana Gutiérrez a mitja pista. La davantera encarava la porteria de Salicrú i sense dubtar definia a la perfecció movent la bola d’esquerra a dreta. Giudici dedicava el gol a les jugadores i afició del Vilanova que estaven animant sense parar al conjunt de Pep Maydeu. Era el 3 a 4 a 11 minuts del final del partit.

Anna Romero hagués pogut col·locar l’empat al minut 31, just després d’entrar a la pista en una jugada pràcticament calcada al gol de Motxa Barceló. Giudici penjava la bola des de l’esquerra de l’atac i Romero rematava estavellant la bola al pal. Un minut més tard, Motxa Barceló xutava des de mitja pista i Iolanda Font parava la bola amb el patí dins l’àrea. Els àrbitres concedien el lògic penal però Motxa Barceló no aconseguia superar l’encertada Laia Salicrú, que parava la bola amb una bona estirada.

El partit estava d’allò més animat. Només havia passat un minut quan Natasha Lee tocava la bola amb el patí de forma evident. Els col·legiats castigaven la falta i Lee es queixava. Els àrbitres castigaven la protesta amb una targeta blava que deixava el Voltregà amb una jugadora menys durant dos minuts. Una targeta merescuda però que no només havia de rebre Lee. Durant tot el partit diverses jugadores del Cerdanyola no havien parat de queixar-se i, llavors, no havien rebut la targeta blava.

La inferioritat numèrica es notava i la pressió del Cerdanyola era apunt de donar fruïts en una recuperació de Iolanda Font a mitja pista que no aconseguia superar a Vives, encertada un cop més. Després d’un nou bon xut de Font que aturava Vives, el Voltregà aprofitava la seva rapidesa per sortir al contraatac. Lluny de quedar-se fent un joc conservador, amb inferioritat numèrica el Voltregà apostava fort. Giudici conduïa la bola i molt intel·ligentment s’avançava la bola a propòsit a l’entrar a l’àrea. Daniela Guerrero picava i posava el patí per impedir que la bola passés. Els àrbitres no dubtaven i assenyalaven un nou i clar penal.

La mateixa Carla Giudici era l’encarregada de llançar-lo i després de fallar el primer tret, que aturava Salicrú, recollia el refús i definia a la perfecció col·locant la bola ajustada al pal. Era el 4 a 4 amb sis minuts per disputar-se. Tot i la inferioritat el Voltregà havia dominat el matx fent front a la pressió del Cerdanyola i el mal arbitratge.

Al minut 36 era el Cerdanyola qui demanava un temps mort. Enmig de crits d’ànim al Voltregà, Pep Maydeu reclamava intensitat i “molta força, concentració. Sortim a la contra, no ens atrapen”, exclamava Maydeu, que recordava a les jugadores que el Cerdanyola portava 8 faltes acumulades. El tècnic proposava fer un joc 2 contra 2 al fons i buscar les dues faltes que faltaven per marcar el gol de la victòria. L’afició empenyia fort a favor del Voltregà enmig d’un gran ambient d’hoquei.

Les ocasions arribaven de part del Voltregà davant un Cerdanyola afogat, cansat i molt al límit. Natasha Lee provocava l’anhelada desena falta de les vallesanes a un minut i 40 segons del final. Carla Giudici era l’encarregada del llançament i tot i fer una gran execució fent decantar Salicrú a una banda, la portera reaccionava encara millor i atrapava la bola.

Quan ja semblava que s’aniria a la pròrroga. Adriana Gutiérrez, que portava uns últims minuts irreconeixible, feia una bona jugada de contraatac i enviava la bola al pal. La fortuna afavoria a Mònica Piosa que atrapava el rebot i clavava la bola al fons de la xarxa del Voltregà a quinze segons del final. El Voltregà intentava un últim tret però no n’aconseguia res positiu i declinava jugar la darrera jugada de partit. Daniela Guerrero però no entenia d’esportivitat i tot i els clars signes des de la seva banqueta que no provés l’últim xut per respecte al rival que ja acceptava la derrota, disparava amb ràbia i força davant l’estupefacció de Motxa Barceló.

La Copa de la Reina s’escapava tot i haver fet mèrits més que suficients per aconseguir-la. El Cerdanyola fent un joc molt inferior al del Voltregà s’enduia la recompensa d’aixecar el trofeu. El Voltregà haurà de buscar el títol de la OK Lliga femenina, l’únic que l’hi queda aquesta temporada, on no jugarà a Europa.

CP Voltregà: Laia Vives, Natasha Lee, Motxa Barceló (1), Marta Mompart, Carla Giudici (2) -cinc inicial-; Anna Casarramona (1), Carla Dorca i Anna Romero.

Cerdanyola CH: Laia Salicrú, Mònica Piosa (3), Iolanda Font, Daniela Guerrero (2), Adriana Gutiérrez -cinc inicial-; Vanessa Daribo.

Gols: 0-1, Mònica Piosa, min 10; 1-1, Anna Casarramona, min 13; 1-2, Daniela Guerrero (p.), min 18; 1-3, Mònica Piosa, min 22; 2-3, Motxa Barceló, min 23; 2-4, Daniela Guerrero (f.d.), min 27; 3-4, Carla Giudici, min 29; 4-4, Carla Giudici (p.), min 34; 4-5, Mònica Piosa, min 39:45".